Com escollir finestra amb el CTE

Demanda energètica per escollir finestra

La demanda energètica d’un habitatge depèn en primer lloc de la seva envolupant tèrmica, és a dir del tipus de tancaments, buits, particions, sòls, coberta, etc. que la componen. En aquest cas d’escollir finestra, la seva influència en la demanda energètica dependrà de la seva grandària, orientació, tipus de marc i de vidre, la seva permeabilitat a l’aire o si disposa de protecció solar.

Però per escollir finestra, hem de considerar tot el buit de façana, incloent la caixa de persiana. segons especifica el CTE 2019, i tot plegat determinarà la seva eficiència energètica.

Els edificis disposaran d’una envolupant tèrmica que limiti les necessitats d’energia primària per a aconseguir el benestar tèrmic en funció de la zona climàtica i de la seva ubicació. Aquesta exigència limita també els riscos deguts a processos que produeixin un minvament significatiu de les prestacions tèrmiques o de la vida útil dels elements que componen l’envolupant tèrmica, com ara les condensacions.

Si actuem sobre elements que componen l’envolupant tèrmica, hem d’adequar les seves característiques als valors límit de transmitància tèrmica, control solar i de permeabilitat a l’aire, establerts a les taules 3.1.1.a, 3.1.2 i 3.1.3.a del CTE-DB-HE1 respectivsment, i que son les variables que intervenen.

Càlcul de la transmitància tèrmica del buit

Per aprofitar els ajuts, Rehabilitar amb Next Generation EU, i escollir finestra, hem de complir el CTE. Per tant el primer pas seria el càlcul del valor de la transmitància tèrmica del buit UH, que es limita a un màxim reglamentari, segons la zona climàtica.

Valors límit de transmitància tèrmica Ulim (taula 3.1.1.a)

Valors límit de transmitància tèrmica

Llegir-ne més…

Rehabilitar i desgravar

Desgravacions fiscals per a rehabilitació amb Next Generation EU

Les deduccions fiscals son una part més dels ajuts, gens menyspreable, dels fons NextGenerationEU, per a fomentar la rehabilitació d’habitatges, i poder desgravar les despeses de la rehabilitació energètica de la façana. Per aconseguir els diversos aventatges, s’han de coneixer tots els reials decrets que regulen la matèria, rehabilitar i desgravar. Deducció de la rehabilitació energètica.

A.- Deducció en la quota de l’IRPF / RDL 19/2021 del 5 d’octubre

1.- Deducció del 20% de les quantitats satisfetes des del 06/10/21 al 31/12/23, de les obres realitzades en un habitatge, per reduir la demanda de calefacció al menys un 7%, en el període impositiu en el que s’expedeix el certificat i sempre abans del 01/01/24. Base màxima per any 5.000 €.

2.- Deducció del 40% de les quantitats satisfetes des del 06/10/21 al 31/12/23, de les obres realitzades en un habitatge, per reduir el consum d’energia primària no renovable al menys un 30%, o es millora la qualificació energètica per aconseguir una classe A o B, en el període impositiu en el que s’expedeix el certificat i sempre abans del 01/01/24. Base màxima per any 7.500 €.

3.- Deducció del 60% de les quantitats satisfetes des del 06/10/21 al 31/12/23, de les obres realitzades en un edifici d’habitatges, per reduir el consum d’energia primària no renovable al menys un 30%, o es millora la qualificació energètica per aconseguir una classe A o B, en els anys 2021, 2022, i 2023 en relació a les quantitats satisfetes a cada any. Base màxima per any 5.000 € (base màxima acumulada de 15.000 €). Si s’excedeix un exercici la base màxima, es pots traslladar al 4 anys següents

Condicionants

  • Cal fer dos certificats, el certificat d’eficiència energética d’abans de fer les obres, i el de desdrés, expedit pel tècnic competent. No és vàlid si ja s’han iniciat les obres, si es vol desgravar l’eficiència energètica.
  • Les quantitats satisfetes en efectiu no donaran dret a deducció. Els pagaments hauran de ser per transferència, targeta, xec o ingrés en compte.
  • No formaran part de la base de deducció les quantitats subvencionades.
  • Les 3 desgravacions son incompatibles entre si respecte la mateixa obra.
  • L’actuació ha de ser de > o = de1.000 € per habitatge (art 44.1. RD 853/2021)

Per rehabilitar i desgravar, consulta també el post >>> Rehabilitació energètica amb Next Generation EU

Rehabilitar i desgravar Novetats de l'agència tributària RDL 19/2021

Llegir-ne més…

Rehabilitar amb NextGenerationEU

Als anys noranta, quan estudiava l’optativa de rehabilitació a l’Escola Universitària d’Arquitectura Tècnica de la UPC (com es deia abans), sempre es repetia contínuament en el sector; ara sí que si, és el moment de la rehabilitació, seguirem el camí d’Europa… En aquells temps ni remotament es parlava de rehabilitació energètica.

Hem hagut d’esperar molt, perquè un ens superior com la UE, ens permetir Rehabilitar amb NextGenerationEU, per posar la rehabilitació dels edificis existents, com una fita principal.

Es pot deduir però, que no és per una preocupació social de cara a progressar en la qualitat de vida de les persones, amb l’actualització dels estàndards de qualitat ambiental, sinó com a part important de l’última estratègia mundial de reducció d’emissions de GEH. El canvi climàtic, i una pandèmia mundial, mai vista fins ara, ho ha precipitat tot

Llegir-ne més…

5 estratègies claus per estalviar gas aquest hivern

La guerra d’Ucraïna afecta els mercats energètics de tal manera, per què Rússia, el principal subministrador de gas a Europa fins ara, està essent substituït per altres alternatives més cares. Però l’encariment dels combustibles fòssils, te altres raons estructurals més profundes. Ara que ja tenim l’hivern a sobre i davant d’aquesta situació, es del tot normal, que ens preocupem principalment de com escalfar casa nostra al mínim cost possible. En aquesta entrada ens concentrarem a la tarea mes mundana d’estalviar gas aquest hivern als habitatges, i les 5 estratègies claus per estalviar, sense aprofundir en altres causes que ens han portat fins aquí.

Llegir-ne més…

L’escalfament global i el desglaç del permagel

Unes de les primeres evidències greus de l’escalfament global, és el desglaç del permagel. Avui dia l’escalfament global del clima al planeta producte de l’emissió de GEH (gasos d’efecte hivernacle) ja està en 2,7ºC, segons ha conclòs un recent informe del Programa per al Medi Ambient de l’ONU (UNEP) i es preveu que sigui inviable mantenir-lo per sota de 3ºC, en aquest segle. Tot just abans de la 26a sessió de la Conferència de les Parts, COP26 a Glasgow. A la COP21 de Paris 2015 aquesta previsió era d’1,5ºC, i això que només han passat 7 anys.

Iakutsk, la ciutat més gran del mon construïda sobre permagel

Llegir-ne més…

Estalviar a la factura de gas

Noves tarifes de gas a la factura

A partir de l’1 d’octubre de 2021, anàlogament a la factura elèctrica, el Govern aplicarà canvis en les tarifes d’accés a la factura de gas, per adaptar-les a les normatives europees, mitjançant la Circular 6/2020, de 22 de juliol. Per tant, desapareixen els trams tarifaris per pressió, i es determinen només per consum. La quantia del peatge d’accés de gas, varia en funció de la tarifa que et correspongui. Ho aprofitarem per estalviar a la factura de gas.

Llegir-ne més…

La crisi de l’arquitectura de consum

Davant de l’actualitat de l’economia globalitzada, les tendències del model arquitectònic, segueixen un camí paral·lel, formant part d’un sistema holístic i materialitzant-se en valors i estratègies, que representen la societat de consum en la que vivim. L’arquitectura de consum busca un missatge superficial, per tal de manipular emocionalment al seu receptor, anàlogament a la propaganda comercial o al màrqueting publicitari, a l’arquitecte estrella i a la promoció de la marca personal, per sobre de la funcionalitat o el disseny racional. Des de l’inici de la supremacia neoliberal amb Thatcher i Reagan, (originalment des dels Acords de Bretton Woods), i la caiguda del mur de Berlín, fins a la crisi dels Lethmann Brothers, i encara avui dia, es l’estratègia predominant per al desenvolupament de molts projectes emblemàtics.

L’Ópera de Sydney és l’exemple icònic i el model inicial de l’arquitectura de consum, que seguiran molts. Un edifici i molta complexitat tècnica, i pioner en quant a la separació entre especialitats, arquitectura i enginyeria, on es creu que es pot desenvolupar un  disseny arquitectònic sense tenir en compte la seva realitat construïble. El disseny deixa de banda contemplar la construcció.

Llegir-ne més…

Estalviar a la factura d’aigua

La factura d’aigua te molts conceptes diferenciats pels que es paga, de manera que es penalitza molt un consum excessiu. En els costos s’hi contemplen impostos variats que depenen d’una gran diversitat d’agents que participen en la regulació, control i gestió del servei, de les administracions locals, metropolitanes i autonòmiques. Identificarem els diferents apartats de la factura, per tal d’analitzar els possibles estalvis econòmics.

Llegir-ne més…

Barcelona Energia. Balanç net zero FV

L’Ajuntament de Barcelona engegarà una comercializadora pública d’energia elèctrica renovable. Es posarà en marxa el proper mes de juliol per satisfer tot el consum de l’Ajuntament, i s’obrirà a la ciutadania a principis de l’any 2019. Barcelona Energia neix sobre la base de l’empresa pública Tractament i Selecció de Residus SA (Tersa), que afegirà a la seva activitat actual de valorització energètica de residus, la de comercialització d’energia. En una primera fase, només podrà donar servei a unes 20.000 llars, xifra que correspon al 20% del volum de negoci que les empreses públiques poden subministrar a particulars, d’acord amb la llei.

Llegir-ne més…

Inspecció Tècnica d’Edificis ITE

Tos els edificis plurifamiliars i les cases unifamiliars entre mitgeres, de més de 45 anys d’antiguitat han de passar la inspecció tècnica d’edificis ITE. Aquesta inspecció és un sistema obligatori de control periòdic que té per objecte verificar l’estat de conservació de l’immoble i les possibles deficiències constructives o funcionals. També son molt importants les propostes tècniques per a la millora de la sostenibilitat, l’ecoeficiència, la funcionalitat i les condicions d’accessibilitat de l’edifici.

En els casos de deficiències qualificades com a greus o molt greus, cal que el tècnic de capçalera comuniqui, de manera inmediata i a través d’aquest imprés,  tant a la propietat com a l’ajuntament del municipi on es trobi l’edifici, la situacio de risc inminent, i en el seu cas, la proposta de mesures de seguretat cautelars i urgents i el termini orientatiu per esmenar les deficiències.

La inspecció tècnica d’edificis ITE es un procediment que consisteix en una inspecció visual de l‘edifici realitzada per un tècnic competent, el tècnic de capçalera, en base a la qual es redacta l’informe ITE, amb el que es sol·licita a l’administració competent el certificat d’aptitud CA. L’objectiu principal de la ITE, és el de fomentar la cultura del manteniment dels edificis d’habitatges i facilitar el coneixement de l’estat en què es troben els edificis, per tal que les propietats o comunitats de propietaris, puguin programar les actuacions i acordar l’aportació dels fons necessaris que cal adoptar, per a la rehabilitació, la conservació i l’adequació dels habitatges als requeriments tècnics. Els edificis d’habitatges unifamiliars que disposin de cèdula d’habitabilitat vigent en el moment d’assolir els terminis fixats en aquest calendari no tenen l’obligació de presentar l’informe de la inspecció tècnica de l’edifici fins a la data en què caduqui aquesta cèdula d’habitabilitat.

Llegir-ne més…

Edificació i eficiència energètica

El sector de la edificació forma part de la trilogia d’àmbits de consum ciutadà, que junt amb el transport privat i l’alimentació suposen el 70% de l’impacte global. Edificació i eficiència energètica es un binomi cada vegada més important. Els habitatges tendeixen a tenir major intensitat energètica per unitat construïda, amb més equipaments i unitats familiars més petites, i una proliferació d’habitatges unifamiliars, amb un model de ciutat dispersa, amb problemes d’implantació de trasport públic i major ocupació del sòl. L’impacte que produeix la construcció al medi ambient es molt important sent el responsable del 40% de les emissions de CO2, del 33% consum energètic global, del 25% del consum de materies primeres i del 30% de generació de residus sòlids i del 20% del consum d’aigua i ocupació del sòl.

Llegir-ne més…