Blog

La crisi de l’arquitectura de consum

Davant la situació actual de l’economia globalitzada, les tendències de model arquitectònic, segueixen un camí paral·lel, formant part d’un sistema holístic i materialitzant-se en valors i estratègies, que representen a la societat de consum en la que vivim. Aquesta arquitectura de consum busca un missatge superficial, per tal de manipular emocionalment al seu receptor, analogament a la propaganda comercial o al marqueting publicitari, on l’ego de l’arquitecte i la promoció de la marca, destaca per sobre de la funcionalitat o el disseny racional. Desde l’inici de la supremacia neoliberal amb Tacher i Reagan, i la caiguada del mur de Berlin, fins a la crisi de Lethmann Brothers, i encara avui, segueix sent el període estrella per a el desenvolupament d’aquest tipus d’estratègia, on moltes aberracions arquitectòniques són premiades i valorades, pel seu valor icònic, que en algún cas van fer el servei publicitari que buscaven i en altres no.

L’Ópera de Sydney

L’Ópera de Sydney seria l’exemple estrella i model primer de l’arquitectura de consum, que van seguir molts. Un edifici amb molta complexitat tècnica, i pioner en quant a la separació entre especialitats, arquitectura i enginyeria, desenvolupant un disseny sense tenir en compte la seva realitat construïble. El disseny deixa de contemplar necesàriament la constructibilitat.

Les obres es van iniciar prematurament per motius electoralistes al 1959, sense cap solució per a les inconstruïbles cobertes dissenyades per l’arquitecte. Posteriorment es van desenvolupar fins a onze models que no van aportar cap solució satisfactòria per a Utzon.

Les curvatures originals de la coberta, produïen enormes problemes en el càlcul i en la fabricació dels elements de revestiment exterior, fins que es va proposar unes noves formes per a les conxes, sensiblemet diferents a les inicials, facilitant enormement el càlcul i la fabricació. Per a quant la solució estructural va estar disponible, els fonaments ja estaven molt avançats, necessitant enderrocaments, molts esforços i una considerable inversió. L’arquitectura de consum requereix d’una quantitat de recursos irracionals, per al desenvolupament del projecte. Més endavant van sorgir nous problemes. Amb la solució de les conxes esfèriques es van reduir molt els aforaments i la qualitat acústica . Tot això va comportar el deteriorament en la relació entre els equips d’arquitectura i el de l’enginyeria d’Arup, que van comportar la dimissió d’Utzon.

L’obra va finalitzar al 1973, amb nou anys sota la tutela d’Utzon i vuit sense ella. El pressupost final va ser de 102.000.000 dolars australians, essent el pressupost inicial de 7.000.000. A la sala principal no es pot representar ópera, i a la sala petita pot fer-se, pero sense els alts estàndards dels grans teatres d’ópera. Una característica clau de l’arquitectura de consum. Però es un dels edificis més admirats del segle XX i la referència iconogràfica més important de la ciutat i de tot el continent.

La qualitat exaltada dels productes no és el valor d’us, la qualitat o la durabilitat. Ni es l’objectiu principal promoure el desitg de consumir alguna cosa més nova. L’objectiu principal de la publicitat és identificar al consumidor amb el producte. Fer que el producte sigui vist com un mitjà d’expressió de les qualitats personals i distintives del consumidor. Alguna cosa que el farà més feliç i complert, tant interiorment com a la vista dels altres.

Referències:

La Arquitectura después de Bretton Woods, Jorge Minguet Medina

Barcelona Energia. Balanç net zero FV

L’Ajuntament de Barcelona engegarà una comercializadora pública d’energia elèctrica renovable. Es posarà en marxa el proper mes de juliol per satisfer tot el consum de l’Ajuntament, i s’obrirà a la ciutadania a principis de l’any 2019. Barcelona Energia neix sobre la base de l’empresa pública Tractament i Selecció de Residus SA (Tersa), que afegirà a la seva activitat actual de valorització energètica de residus, la de comercialització d’energia. En una primera fase, només podrà donar servei a unes 20.000 llars, xifra que correspon al 20% del volum de negoci que les empreses públiques poden subministrar a particulars, d’acord amb la llei.

Eloi Badia, regidor d’Aigua i Energia de l’Ajuntament de Barcelona a la jornada, L’energia fotovoltaica en l’edificació residencial urbana, al Col·legi d’Aparelladors de Barcelona

Leer más…Barcelona Energia. Balanç net zero FV

Inspecció Tècnica d’Edificis ITE

Tos els edificis plurifamiliars i les cases unifamiliars entre mitgeres, de més de 45 anys d’antiguitat han de passar la inspecció tècnica d’edificis d’habitatges ITE. Aquesta inspecció és un sistema obligatori de control periòdic que té per objecte verificar l’estat de conservació de l’immoble i les possibles deficiències constructives o funcionals. També son molt importants les propostes tècniques per a la millora de la sostenibilitat, l’ecoeficiència, la funcionalitat i les condicions d’accessibilitat de l’edifici.

En els casos de deficiències qualificades com a greus o molt greus, cal que el tècnic de capçalera comuniqui, de manera inmediata i a través d’aquest imprés,  tant a la propietat com a l’ajuntament del municipi on es trobi l’edifici, la situacio de risc inminent, i en el seu cas, la proposta de mesures de seguretat cautelars i urgents i el termini orientatiu per esmenar les deficiències.

Aquest procediment de revisió d’edificis consisteix en una inspecció visual de l‘edifici realitzada per un tècnic competent, el tècnic de capçalera, en base a la qual es redacta l’informe ITE, amb el que es sol·licita a l’administració competent el certificat d’aptitud CA. L’objectiu principal de la ITE, és el de fomentar la cultura del manteniment dels edificis d’habitatges i facilitar el coneixement de l’estat en què es troben els edificis, per tal que les propietats o comunitats de propietaris, puguin programar les actuacions i acordar l’aportació dels fons necessaris que cal adoptar, per a la rehabilitació, la conservació i l’adequació dels habitatges als requeriments tècnics. Els edificis d’habitatges unifamiliars que disposin de cèdula d’habitabilitat vigent en el moment d’assolir els terminis fixats en aquest calendari no tenen l’obligació de presentar l’informe de la inspecció tècnica de l’edifici fins a la data en què caduqui aquesta cèdula d’habitabilitat.

Leer más…Inspecció Tècnica d’Edificis ITE

Edificació i eficiència energètica

El sector de la edificació forma part de la trilogia d’àmbits de consum ciutadà, que junt amb el transport privat i l’alimentació suposen el 70% de l’impacte global. Els habitatges cada vegada tenen major intensitat energètica per unitat construïda, amb més equipaments i unitats familiars més petitas, i una tendència a l’alça per la proliferació d’habitatges unifamiliars, amb un model de ciutat dispersa, amb problemes d’implantació de trasport públic i major ocupació del sòl. L’impacte que produeix al medi ambient es molt important sent el responsable del 40% de les emissions de CO2, del 33% consum energètic global, del 25% del consum de materies primeres i del 30% de generació de residus sòlids i del 20% del consum d’aigua i ocupació del sòl.

 

Re: Despesa de cada recurs natural en el sector de l’edificació considerant tot el cicle de vida.
Rs: Durant la fase d’us i manteniment considerada dintre del cicle de vida, es creen un fluxos materials en l’edificació, anàlogament al sistema circulatori, respiratori o digestiu en els mamífers, generant els diferents residus o emissions de CO2, en base sempre als 4 vectors ambientals.

Leer más…Edificació i eficiència energètica

La nova generació Solar-Tèrmica

L’Ordenança Solar-Tèrmica (OST) de Barcelona va ser aprovada i publicada el juliol de 1999, si bé no va entrar en vigor fins al cap d’un any, a l’agost de 2000. L’Ordenança ha estat revisada a posteriori. El nou text va ser aprovat el 24 de febrer de 2006, i ara incorpora diversos canvis a fi d’afavorir la implantació de l’energia solar tèrmica a la ciutat. Al maig de 2011, aprofitant la modificació de l’Ordenança de Medi Ambient es va decidir ampliar la regulació dels usos de l’energia solar, incorporant l’obligatorietat d’incloure l’energia fotovoltaica per a

Leer más…La nova generació Solar-Tèrmica