Edificació i eficiència energètica

Comparteix a les xarxes

El sector de la edificació forma part de la trilogia d’àmbits de consum ciutadà, que junt amb el transport privat i l’alimentació suposen el 70% de l’impacte global. Els habitatges cada vegada tenen major intensitat energètica per unitat construïda, amb més equipaments i unitats familiars més petitas, i una tendència a l’alça per la proliferació d’habitatges unifamiliars, amb un model de ciutat dispersa, amb problemes d’implantació de trasport públic i major ocupació del sòl. L’impacte que produeix al medi ambient es molt important sent el responsable del 40% de les emissions de CO2, del 33% consum energètic global, del 25% del consum de materies primeres i del 30% de generació de residus sòlids i del 20% del consum d’aigua i ocupació del sòl.

 

Re: Despesa de cada recurs natural en el sector de l’edificació considerant tot el cicle de vida.
Rs: Durant la fase d’us i manteniment considerada dintre del cicle de vida, es creen un fluxos materials en l’edificació, anàlogament al sistema circulatori, respiratori o digestiu en els mamífers, generant els diferents residus o emissions de CO2, en base sempre als 4 vectors ambientals.

L’eficiència energètica es indispensable per al nostre futur, no serà suficient utilitzant fonts renovables. La intensitat energètica actual ha creat una dependència basada en una inèrcia de malbaratament i pèssima gestió de recursos. La petjada ecològica es massa gran, hem de reduir-la amb estalvi i eficiència. Els criteris economicistes fan que les inversions amb un retorn d’amortització més curt ( 5-7 anys; plaques fotovoltaiques) es prioritzin sobre les actuacions a l’envoltant tèrmica (12-14 anys; aïllament de façanes), quant per raons d’eficiència, estalvi i reduccions d’emissions, hauria de ser al contrari.

La rehabilitació energètica dels edificis es una necessitat bàsica, per impedir les hipoteques energètiques en un futur immediat, i per la necessitat de l’estalvi en un sector clau. La pobresa energètica es una amenaça real. Amb estratègies passives i canvis d’hàbits de consum es poden aconseguir reduccions molt importants de la demanda energètica. Es imprescindible una gestió de l’eficiència energètica en la edificació.

El potencial mitigador global del sector de l’edificació es dels mes alts amb un marge de 5,30-6,70 Gt CO2-eq / any.

El gran marge de millora de l’edificació existent, fan que sigui un sector clau de cara a la reducció d’emissions. Tots els edificis construïts abans de l’any 1981, no tenen cap sistema d’aïllament tèrmic en els seus tancaments. A partir de la norma bàsica sobre condicions tèrmiques en els edificis a Espanya NBECT-79, es prenen les primeres mesures per aconseguir una disminució en el consum energètic, derivat de la crisi energètica de 1973.  La generació de la nova habitabilitat haurà d’evolucionar des de l’actual situació d’emissor de GEH passant a un sector “zero emissions” i a l’última instància un sector embornal de GEH. Aquest sub-sector podria a més a més generar uns 20 llocs de feina directes per any i milió d’euros invertits.

L’única opció del sector es reduir el consum energètic, amb una arquitectura decreixent, basada en la rehabilitació i manteniment, de tal manera que la reducció d’emissions  degudes a l’ús d’energia en el parc existent superi les emissions produides per l’ús d’energia en els edificis nous i les emissions generades per a construir-los.

Comparteix a les xarxes

Deixa un comentari

x