Eficiència energètica de baix cost en habitatges. Envolupant tèrmica

Comparteix a les xarxes

L’habitatge és un bé de primera necessitat, per tant els serveis associats d’energia i aigua també ho són. Tradicionalment no hi ha excessiva cultura del manteniment d’edificis. Avui dia existeixen normatives com la ITE, per implantar les revisions periòdiques dels edificis, anàlogament a la ITV dels vehicles, sent el seu grau de compliment molt escàs. Però si parlem dels factors vinculats al consum energètic, el desconeixement fins ara, quant a les característiques dels habitatges ha sigut molt elevat.

El canvi normatiu per la necessitat de reduir les emissions de CO2, i l’augment dels preus de l’energia, han fet aflorar les mancances del parc d’habitatges existent. La despesa de les factures en un escenari d’esgotament dels combustibles fòssils, ha anat augmentant, i la crisi econòmica minvant el poder adquisitiu de les persones per fer front a aquestes despeses. També influeixen l’evolució dels patrons de confort higrotèrmic que fa que una edificació existent necessiti ajustos i modificacions, per adaptar-se als nous requeriments energètics, sempre majors que els imperants durant el període en el qual foren dissenyats.

S’assumeix que la pobresa energètica deriva del mateix empobriment de les capes socials, com a conseqüència de la disminució de la renda familiar i l’augment dels preus de l’energia, combinat amb l’escassa eficiència energètica dels habitatges existents.

Per començar hem de tenir en compte que la principal despesa energètica en un habitatge és la calefacció. Per tant el primer factor per millorar l’eficiència energètica es troba a l’envolupant tèrmica de l’edifici. Es considera que per mantenir les condicions adequades de climatització per a la salut, la temperatura adequada és de 18-21 ºC a l’hivern i de 25 ºC a l’estiu, segons els criteris de l’Organització Mundial de la Salut.

Actuacions de baix cost a l’envolupant tèrmica

Tost els edificis construïts abans de l’any 1981, no tenen cap sistema d’aïllament tèrmic en els seus tancaments. A partir de la norma bàsica sobre condicions tèrmiques en els edificis a Espanya NBECT-79, es prenen les primeres mesures per aconseguir una disminució en el consum energètic, derivat de la crisi energètica de 1973.

Per reduir la transmitància tèrmica de l’envolupant de l’edifici la millor solució és l’aportació de material aïllant al tancament cec i millora de les fusteries als tancaments practicables o finestres. Aquestes solucions requereixen d’intervencions més àmplies, però aquí inclourem les més immediates i de cost més baix. En la imatge termo-gràfica podem veure els punts en vermell, per on més energia perd la façana, que coincideixen amb els ponts tèrmics provocats per les caixes de persianes.

Aïllament de la caixa de persiana, per reduir el pont tèrmic més important, existent a les façanes dels edificis, amb caixes de persiana incloses en el mur de tancament. Amb una planxa de termoflex a base d’EPS disposada adequadament al buit de la caixa, millorarem moltíssim el comportament del pont tèrmic, amb considerable reducció del consum de calefacció. Es pot complementar insuflant escuma de poliuretà en el buit que queda entre la planxa i la caixa, segons la disposició de la persiana. Ho podem perfeccionar amb la instal·lació d’un pasacintes aïllant, per aïllar el pas d’infiltrscions d’aire a través d’aquest mecanisme, provinents de la caixa de persiana.

Aïllament del vidre de finestres. Si no disposem d’un sistema climalit, sempre podrem millorar la transmitància del vidre, simulant un doble vidre amb la disposició d’una pel·lícula de plàstic, thermo cover, aplicada per reduir el flux de calor a través de la radiació i la convecció. Unida al marc de la finestra, atrapa una bossa d’aire entre el vidre i la pel·lícula, imitant un sistema de doble vidre amb un espai aïllant d’aire en calma. La conductivitat tèrmica de l’aire és 0.024 W/m/K i molt més baixa que la del vidre 0,96 W/m/K.

Aïllament de juntes en fusteries, amb rivets d’escuma o cautxú amb diferents seccions, segons siguin la disposició i folgances de les juntes, aplicades en tot el perímetre de les finestres, evitant l’entrada d’aire i fred o calor segons sigui l’època de l’any. No oblidem les juntes de les portes, ni el llindar de la porta d’entrada, amb l’aplicació d’un rivet específic per a aquesta funció tesamoll sota-portes

Estratègies passives. Un aspecte molt important és la sensació tèrmica, per la percepció de calor o fred d’una persona. Hem de tenir en compte a parts iguals l’aportació de temperatura de l’aire i la temperatura de les superfícies de radiació. Així en una estada a 18ºC podem tenir sensació de fred o calor segons si n’hi ha radiació directa de sol, o si les parets estan aïllades o no. Es molt important la temperatura superficial de les parets en la sensació de confort.

Aquí com a estratègia de baix cost, si no tenim aïllats els murs de façana amb contacte amb l’exterior, podríem col·locar unes cortines gruixudes, per millorar la sensació de confort. Així mateix unes catifes a terra farien la mateixa funció. Si no disposem de superfícies calentes que irradien calor cap al cos, haurem de pujar la temperatura de l’aire de 18ºC a 21ºC, amb un increment de despesa energètica d’un 15-20% per aconseguir la mateixa sensació de confort.

La humitat relativa també fa variar la sensació de confort per a una mateixa temperatura. Amb temperatures altes, una humitat relativa baixa, permet l’evaporació de la sudoració, que quan canvia d’estat físic, absorbeix calor del cos, provocant sensació de frescor. Al contrari si la humitat és molt alta, augmenta acusadament la impressió de major sensació tèrmica, sigui de calor o de fred. Relacionat amb aquest punt, evitarem incrementar la humitat, estenen la roba de la bugada sempre a l’exterior.

Les corrents d’aire amb ventilació creuada, són molt interessants en la reducció de la sensació de calor. La velocitat de l’aire juga un paper molt important, a la percepció de la temperatura. Amb un increment de 0,5 m/s correspon una disminució en la sensació de calor d’1ºC.

A les nits de l’estiu podrem aprofitar la ventilació nocturna, amb diferències de temperatura de 8ºC entre el dia i la nit, podem reduir les necessitats de refrigeració en un 30%. Els cossos calents emetent radiació infraroja, cap als cossos més freds, tendint a igualar les temperatures de radiació. La ventilació diària dels habitatges és necessària per a renovar l’aire interior, però a l’hivern un excés de ventilació, pot ocasionar pèrdues energètiques innecessàries. Amb una ventilació de 5 min és mes que suficient.

Aprofitament passiu de l’energia solar. Les finestres són un element per on captem la radiació solar incident. Per aprofitar aquesta energia del sol durant el dia, hem d’obrir les finestres orientades al sud, i que tinguin incidència directa del sol, sempre que les condicions de corrents d’aire siguin favorables per a la captació de calor.

L’acumulació de calor als materials de construcció de l’edifici depèn de les qualitats tèrmo-físiques d’aquests materials. Si tenen més capacitat d’acumular l’energia és perquè tenen més inèrcia tèrmica. A l’estiu quant les temperatures són altes el que volem és evitar aquesta acumulació, i que la radiació solar no arribi a l’interior de la casa. Utilitzarem tendals per crear ombra, o si no disposem d’aquest element, tancarem persianes. Aquestes solucions són vàlides sempre que és col·loquin per l’exterior i no siguin fixes.

Comparteix a les xarxes

Leave a Comment

x