Reflexions
CAL PROMOURE LA FUNCIÓ SOCIAL DE LA FEINA, DESINCENTIVANT LA COMPETITIVITAT INDIVIDUALISTA, PROMOVENT LA COOPERACIÓ en un ambient de generositat i reciprocitat, per crear bones sinergies, comunicació activa i autogestió
El benestar de les persones no nomès depèn dels recursos socials i materials, si no també dels recursos espaials, i tots son finits
la preminència dels procesos socials sobre els espaials són relatius, però aquests processos tenen lloc a la ciutat. l’organització d’aquesta els condiciona, altera i mediatitza
la difusió d’idees per a la millora del benestar social, i l’apoderament necessari com a promotors actius d’accions per aconseguir aquestes fites, comporta interrelacions amb l’entorn, l’habitatge i les persones
Joan Ramon Fernández
Arquitecte tècnic, especialitzat en rehabilitació energètica de l’edificació. EPSEB. UPC. Universitat Politècnica de Catalunya.
Aquí un recull fotogràfic d’algunes intervencions professionals: MISCEL·LÀNIA.
Aquí un enllaç al meu perfil de linkedin: https://www.linkedin.com/in/joanrafdez
UPC. Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona EPSEB (1999). Arquitectura Tècnica i Edificació: Direcció i execució material de l’obra, la seva organiztació i planificació, el control de qualitat, la prevenció i seguretat laboral, la gestió econòmica, i el control de costos. Especialitat en Rehabilitació. Postgrau de qualitat ambiental en els edificis: Metodologies i eines d’avaluació (2010). Gestió energètica d’edificis (2012). Autoconsum elèctric amb energies renovables (2013). Eficiència Energètica d’Edificis (2017). UB. Universitat de Barcelona (2016) Expert en anàlisi econòmica i filosoficopolítica del capitalisme contemporani.
Darrerament estem promovent la figura del tècnic de capçalera, per tal de que les comunitats de veins tinguin un professional de referència que vetlli per a la conservació, el manteniment i la rehabilitació dels edificis d’habitatges i el seu entorn, millorant la qualitat de vida dels ciutadans. El metge de capçalera que té cura dels habitatges, mediant amb l’administració i la resta d’actors intervinents per a coordinar solucions.
Degut a la situació actual del parc d’habitatges a Catalunya i a tot l’estat, es imprescindible la implantació d’una inspecció tècnica ITE, com a punt de partida per posar al dia els nostres edificis, en quant a sistemes estructurals, instal·lacions, i eficiència energètica. Sempre m’ha interessat la vessant social de les comunitats, i recuperar els usos dels espais comuns, per tal de donar resposta a la necessitat de financiació d’aquest projectes, invertint en autoproducció d’energies renovables i en projectes cooperatius, de l’economia social i solidària relacionats amb la pobresa energètica.
Estic especialitzat en rehabilitació energètica, amb una experiència-preparació tècnica de més de 20 anys, amb el suport del col·legi professional. Aquí l’enllaç al directori de col·legiats
El meu perfil professional especialitzat en rehabilitació i en la vessant social de l’habitatge, en el contexte actual de dominació cultural del neoliberalisme, proposa canvis que hauran de ser progressius, caminant cap a la transformació integral a mitjà termini. Per exemple, si parlem d’habitatge, sabem que actualment la propietat horitzontal atomitzada, i la comunitat de propietaris son en un gran percentatge, el potencial humà que tenim per a la transformació.
Quant parlem de conceptes com el desenvolupament sostenible, hem d’acotar de que parlem exactament, ja que el sistema tracta d’assimilar sempre noves formes, per reinterpretar i burocratitzar les propostes, transformant-les per al seu propi interès. El nou model energètic tindrà molta influència, en la resultant final per impulsar el canvi, des de formes piramidals, per altres alternatives en xarxa.
La generació de la nova habitabilitat en un entorn de reducció d’emissions depèn de la continua evolució de l’edificació des de l’actual situació d’emissor de GEH passant a un sector “zero emissions” i a l’última instància un sector embornal de GEH. El potencial mitigador global del sector de l’edificació es dels mes alts amb un marge de 5,30-6,70 Gt CO2-eq / any.
L’única opció de reducció d’emissions del sector es que la reducció d’emissions degudes a l’ús d’energia en el parc existent superi les emissions produïdes per l’ús d’energia en els edificis nous i les emissions generades per a construir-los. Es a dir hem de rehabilitar energèticament el parc construït, per poder transformar el sector en un embornal d’estalvi energètic, donat el gran potencial de millora. La manera més sostenible de construir, es no construint.
Nascut al barri del Guinardó de Barcelona, vaig començar la vida paral·lelament al maig francès, un esdeveniment històric, el primer de molts.
Antigament els nostres ancestres convivien en un ambient hostil i perillós. Quant es trobaven amb un animal salvatge podien fugir-ne. Avui no és possible sortir corrent ni passar a l’atac davant la majoria de coses que ens preocupen.
Pot ser per això, surto a còrrer per la muntanya, sense ànim competitiu, si no com a teràpia de cura. M’agrada escoltar música, si pot ser en directe, llegir, defensar els DDHH i socials, i utilitzar les TIC i les xarxes socials com a eines d’activació.