Rehabilitació de l’antiga fàbrica tèxtil Roca Umbert a biblioteca.
La Biblioteca està ubicada en una de les naus d’aquesta antiga fàbrica tèxtil reconvertida en centre cultural, Roca Umbert fàbrica de les arts, gestionada per l’ajuntament de Granollers.
Destaca la comunicació entre la nau rehabilitada i la resta del complex amb pasareles i elements interiors i exteriors amb un porxo cobert de transició adossat a la façana interior, i l’entrada amb dobles espais i llocs de llums que es una mescla d’ambients polivalents que relaciona i destaca el caràcter obrer de la fàbrica amb la cultura. Està en funcionament la Biblioteca, la Troca, el CTUG, el Centre Audiovisual, el Club, l’Espai d’Arts, els Tallers d’Artistes, el Bar i la Nau Dents de Serra. També és la seu de la impremta municipal. En fase d’obres es troben la remodelació de la Tèrmica i la Sala de Concerts.
Es va fer un seguiment acurat del control d’execució de la rehabilitació estructural del sostre unidireccional, coberta, així com la de les façanes, seguint els criteris marcats en el projecte, en diverses visites durant l’execució de l’obra. Es va mantenir el sostre i coberta principals de la nau, restaurant l’estructura d’acer laminat original.
Tots els elements es van tractar amb la preparació adequada de les superfícies, i l’aplicació posterior amb gruixos de protecció antioxidants i antifoc, desde el nivell inferior dels sostres, amb les mesures de seguretat i salut adequades, tant als perfils de les jàsseres, bigues de gelosia, biguetes, incloent els reforços amb platabandes, enrigidors, i les encavallades de coberta.
El sostre principal es va dotar amb una xapa de compressió, per fer treballar els elements de manera solidària, compesant posibles sobrecàrregues, amb la incorporació de connectors a la cara superior de les biguetes. Es van impermeabilitzar les cobertes i reconstruir canalons, així com la creació de nous espais accesibles desde la planta baixa.
La fàbrica tèxtil.
La fàbrica tèxtil Roca Umbert de Josep Umbert i Ventura (1844-1917) va traslladar-se a Granollers a l’any 1904, on s’elaborava tot el procés de fabricació. L’augment de la producció va comportar l’ampliació del nombre de magatzems, oficines i altres centres, a Ripollet, Sant Feliu de Codines, Monistrol de Montserrat, Sant Fruitós de Bages i Castellar del Vallès. Josep, Esteve, Maria, Magdalena i Remedios Roca Umbert crearen Fills de J. Umbert l’any 1922. A la dècada dels cinquanta, la indústria es va modernitzar i expandir, i es van fabricar gran quantitat de teixits, incloent roba texana. A finals dels seixanta, tancà la filatura de Monistrol de Montserrat i les naus de Sant Feliu de Codines, el 1971
Destacable la construcció de la central tèrmica, un espai que permetia l’autonomia de subministrament elèctric. Finalment, la Fàbrica Roca Umbert tanca les seves portes l’any 1991, sent adquirides les instal·lacions l’any 1993 per l’Ajuntament de Granollers. Actualment les entitats culturals de Granollers hi tenen el seu espai i podem trobar tots els elements d’imatgeria festiva de la ciutat, i l’espai corresponent a la tèrmica, està museitzat per a ser visitat
Espartacus.
El 1936, amb l’esclat de la Guerra Cívil, l’empresa fou col·lectivitzada pels obrers, i és rebatejada amb el nom d’Espartacus Empresa Col·lectivitzada. Llavors ocupava uns dos mil treballadors repartits entre les diverses seus. Les empreses col·lectivitzades per CNT-UGT van passar a denominar-se empreses col·lectivitzades (EC), com va ser aquest cas. Es denominaven sindicalitzades les de CNT, o socialitzades les de CNT i POUM, i privades amb control obrer, aquelles que no superaven els 100 treballadors o eren propietat de capital estranger.
Les col·lectivitzacions foren un model socio-econòmic, on la classe obrera socialitzava els mitjans de producció, sota la jurisdicció del decret de Col·lectivització i Control Obrer d’Industries i Comerços (24 Octubre 1936), considerat el text legal més important del període 1936-39, i que representa una de les conquestes més importants de la classe treballadora catalana.
