La crisi de l’arquitectura de consum

Davant de l’actualitat de l’economia globalitzada, les tendències del model arquitectònic, segueixen un camí paral·lel, formant part d’un sistema holístic i materialitzant-se en valors i estratègies, que representen la societat de consum en la que vivim. L’arquitectura de consum busca un missatge superficial, per tal de manipular emocionalment al seu receptor, analògicament a la propaganda comercial o al màrqueting publicitari, a l’arquitecte estrella i a la promoció de la marca personal, per sobre de la funcionalitat o el disseny racional. Des de l’inici de la supremacia neoliberal amb Thatcher i Reagan, (originalment des dels Acords de Bretton Woods), i la caiguda del mur de Berlín, fins a la crisi dels Lethmann Brothers, i encara avui dia, es l’estratègia predominant per al desenvolupament de molts projectes emblemàtics.

L’Ópera de Sydney és l’exemple icònic i el model inicial de l’arquitectura de consum, que seguiran molts. Un edifici i molta complexitat tècnica, i pioner en quant a la separació entre especialitats, arquitectura i enginyeria, on es creu que es pot desenvolupar un  disseny arquitectònic sense tenir en compte la seva realitat construïble. El disseny deixa de banda contemplar la construcció.

Llegir-ne més...