Com escollir finestra amb el CTE

Demanda energètica per escollir finestra

La demanda energètica d’un habitatge depèn en primer lloc de la seva envolupant tèrmica, és a dir del tipus de tancaments, buits, particions, sòls, coberta, etc. que la componen. En aquest cas d’escollir finestra, la seva influència en la demanda energètica dependrà de la seva grandària, orientació, tipus de marc i de vidre, la seva permeabilitat a l’aire o si disposa de protecció solar.

Però per escollir finestra, hem de considerar tot el buit de façana, incloent la caixa de persiana. segons especifica el CTE 2019, i tot plegat determinarà la seva eficiència energètica.

Els edificis disposaran d’una envolupant tèrmica que limiti les necessitats d’energia primària per a aconseguir el benestar tèrmic en funció de la zona climàtica i de la seva ubicació. Aquesta exigència limita també els riscos deguts a processos que produeixin un minvament significatiu de les prestacions tèrmiques o de la vida útil dels elements que componen l’envolupant tèrmica, com ara les condensacions.

Si actuem sobre elements que componen l’envolupant tèrmica, hem d’adequar les seves característiques als valors límit de transmitància tèrmica, control solar i de permeabilitat a l’aire, establerts a les taules 3.1.1.a, 3.1.2 i 3.1.3.a del CTE-DB-HE1 respectivsment, i que son les variables que intervenen.

Càlcul de la transmitància tèrmica del buit

Per aprofitar els ajuts, Rehabilitar amb Next Generation EU, i escollir finestra, hem de complir el CTE. Per tant el primer pas seria el càlcul del valor de la transmitància tèrmica del buit UH, que es limita a un màxim reglamentari, segons la zona climàtica.

Valors límit de transmitància tèrmica Ulim (taula 3.1.1.a)

Valors límit de transmitància tèrmica

Llegir-ne més…

Rehabilitar i desgravar

Desgravacions fiscals per a rehabilitació amb Next Generation EU

Les deduccions fiscals son una part més dels ajuts, gens menyspreable, dels fons NextGenerationEU, per a fomentar la rehabilitació d’habitatges, i poder desgravar les despeses de la rehabilitació energètica de la façana. Per aconseguir els diversos aventatges, s’han de coneixer tots els reials decrets que regulen la matèria, rehabilitar i desgravar. Deducció de la rehabilitació energètica.

A.- Deducció en la quota de l’IRPF / RDL 19/2021 del 5 d’octubre

1.- Deducció del 20% de les quantitats satisfetes des del 06/10/21 al 31/12/23, de les obres realitzades en un habitatge, per reduir la demanda de calefacció al menys un 7%, en el període impositiu en el que s’expedeix el certificat i sempre abans del 01/01/24. Base màxima per any 5.000 €.

2.- Deducció del 40% de les quantitats satisfetes des del 06/10/21 al 31/12/23, de les obres realitzades en un habitatge, per reduir el consum d’energia primària no renovable al menys un 30%, o es millora la qualificació energètica per aconseguir una classe A o B, en el període impositiu en el que s’expedeix el certificat i sempre abans del 01/01/24. Base màxima per any 7.500 €.

3.- Deducció del 60% de les quantitats satisfetes des del 06/10/21 al 31/12/23, de les obres realitzades en un edifici d’habitatges, per reduir el consum d’energia primària no renovable al menys un 30%, o es millora la qualificació energètica per aconseguir una classe A o B, en els anys 2021, 2022, i 2023 en relació a les quantitats satisfetes a cada any. Base màxima per any 5.000 € (base màxima acumulada de 15.000 €). Si s’excedeix un exercici la base màxima, es pots traslladar al 4 anys següents

Condicionants

  • Cal fer dos certificats, el certificat d’eficiència energética d’abans de fer les obres, i el de desdrés, expedit pel tècnic competent. No és vàlid si ja s’han iniciat les obres, si es vol desgravar l’eficiència energètica.
  • Les quantitats satisfetes en efectiu no donaran dret a deducció. Els pagaments hauran de ser per transferència, targeta, xec o ingrés en compte.
  • No formaran part de la base de deducció les quantitats subvencionades.
  • Les 3 desgravacions son incompatibles entre si respecte la mateixa obra.
  • L’actuació ha de ser de > o = de1.000 € per habitatge (art 44.1. RD 853/2021)

Per rehabilitar i desgravar, consulta també el post >>> Rehabilitació energètica amb Next Generation EU

Rehabilitar i desgravar Novetats de l'agència tributària RDL 19/2021

Llegir-ne més…

Rehabilitar amb NextGenerationEU

Als anys noranta, quan estudiava l’optativa de rehabilitació a l’Escola Universitària d’Arquitectura Tècnica de la UPC (com es deia abans), sempre es repetia contínuament en el sector; ara sí que si, és el moment de la rehabilitació, seguirem el camí d’Europa… En aquells temps ni remotament es parlava de rehabilitació energètica.

Hem hagut d’esperar molt, perquè un ens superior com la UE, ens permetir Rehabilitar amb NextGenerationEU, per posar la rehabilitació dels edificis existents, com una fita principal.

Es pot deduir però, que no és per una preocupació social de cara a progressar en la qualitat de vida de les persones, amb l’actualització dels estàndards de qualitat ambiental, sinó com a part important de l’última estratègia mundial de reducció d’emissions de GEH. El canvi climàtic, i una pandèmia mundial, mai vista fins ara, ho ha precipitat tot

Llegir-ne més…

Edificació i eficiència energètica

El sector de la edificació forma part de la trilogia d’àmbits de consum ciutadà, que junt amb el transport privat i l’alimentació suposen el 70% de l’impacte global. Edificació i eficiència energètica es un binomi cada vegada més important. Els habitatges tendeixen a tenir major intensitat energètica per unitat construïda, amb més equipaments i unitats familiars més petites, i una proliferació d’habitatges unifamiliars, amb un model de ciutat dispersa, amb problemes d’implantació de trasport públic i major ocupació del sòl. L’impacte que produeix la construcció al medi ambient es molt important sent el responsable del 40% de les emissions de CO2, del 33% consum energètic global, del 25% del consum de materies primeres i del 30% de generació de residus sòlids i del 20% del consum d’aigua i ocupació del sòl.

Llegir-ne més…