Una vegada millorada l’envolupant tèrmica, actuarem sobre els sistemes actius per a millorar l’eficiència energètica dels edificis d’habitatges. La calefacció i ACS són la principal despesa energètica d’un habitatge. El valor de referència del CTE-HE per a demanda de calefacció a Barcelona és de 28,3 KWh/m2 per a un habitatge en edifici plurifamiliar. El sector de l’edificació requereix més d’1/3 del consum global d’energia final a Espanya per a la seva producció i funcionament.
Actuacions de baix cost en calefacció i ACS
Els criteris i accions a desenvolupar per a reduir l’energia que consumeix un sistema de calefacció i ACS, i en conseqüència les seves emissions són els següents:
- Seleccionar sempre que sigui possible, fonts d’abastament d’energia renovable, o amb menors emissions de Co2, tant en la producció d’energia primària, com en el seu transport fins als punts de consum.
- Complementar amb autoconsum d’energia renovable produïda in situ, per reduir el transport d’energia des d’altres indrets. Hem d’aclarir que l’entrada en vigor del Real Decret d’Autoconsum, regula la producció d’electricitat mitjançant plaques solars fotovoltaiques i no les plaques termo-solars, que escalfen l’aigua directament.
La instal·lació ideal seria un abastiment amb una cooperativa d’energia renovable com Som Energia, amb una caldera de baixa temperatura, o de condensació, mixta calefacció i ACS, un acumulador amb plaques termo-solars, recolzament amb alimentació de la xarxa de gas natural, i emissors de terra radiant o de baixa temperatura. Si no tenim això, haurem de treballar millorant el nostre equipament.
Purgar la instal·lació. Al principi de la temporada de fred, abans de posar en marxa la calefacció. El circuit ha d’estar parat, perquè l’aire quedi a la part alta del radiador. Quan un radiador no escalfa bé, no salta el termòstat, però la caldera segueix funcionant perquè no aconsegueix arribar a la temperatura programada, amb la despesa energètica que això comporta. Començar sempre pels radiadors més propers a la caldera. Una vegada purgats, comprovar la pressió de la caldera. Ha d’estar entre 1-2 bars, si no és així, obrir la clau de pas de la caldera, suaument per omplir el circuit, fins a arribar a la pressió adequada.
Utilitzar perlitzadors a les aixetes. Són uns elements dispersors que barregen aire amb aigua, recolzant-se en la pressió i reduint d’aquesta manera el consum d’aigua, i conseqüentment l’energia necessària per obtenir l’aigua calenta. Normalment les aixetes subministren caudals de 14-17 l/min. Amb els perlitzadors ho podem limitar a 4-6 l/min. Amb pressions de 2,5 Kg/m3 es pot estalviar un 50% i amb 3,00 Kg/m3 o mes un 70%.
Preses d’ACS per a rentadota i rentavaixelles. Si em de fer canvis a la instal·lació d’aigua, preveurem preses d’aigua calenta a mes de la freda, per a electrodomèstics bitèrmics (equipats amb connexions d’igua freda i calenta) Els electrodomèstic bitèrmics prenen l’aigua freda directament de la xarxa, o la calenta procedent de la caldera de l’habitatge. Així al no escalfar l’aigua i rebre-la directament de la xarxa d’ACS, a part de reduir el temps de rentat, suposen un estalvi energètic del 30%, respecte a rentadores i rentavaixelles tradicionals.
Generació i emissió en un sol aparell. La producció de calor també pot realitzar-se amb energia elèctrica. En aquest cas l’escalfament es realitza a base de resistències. Els aparells generadors també poden ser calderes amb acumuladors. Dintre dels sistemes de generació de calor per electricitat estan els que combinen generació i emissió en un sol aparell: radiadors elèctrics de tarifa nocturna, convectors o radiadors d’oli. D’aquests el més eficients serien els radiadors elèctrics acumuladors. És un aparell molt senzill, que es compon d’una gran pedra amb molta inèrcia tèrmica, que s’escalfa amb unes resistències elèctriques, i després cedeix la calor lentament. En aquest cas s’hauria de contractar una discriminació horària amb la comercializadora d’electricitat per tal d’aprofitar l’avantatge econòmic.
Molta gent relaciona el gas butà com quelcom antic i car, però el cert és que surt més a compte que qualsevol de les opcions amb electricitat. El preu d’una bombona de 12,5 Kg és de 12,89 €. Les estufes de gas es recomanen per a habitacions ben ventilades i de més de 20 m2, com salons, menjadors…, no es recomanen per a dormitoris, ni en espais <10 m2, ja que detectarien molt rapidament alta concentració de CO2, i s’apagarien. Però ens permet alliberar la demanda de potència elèctrica, en cas que volguessin abaixar-nos la potència contractada. Una estufa de gas butà és molt assequible, però hem de mantenirla a una distància de seguretat de 50 cm, respecte de cortines o mobles, i allunyada de material inflamables. Ventilar l’habitació per disipar la concentració de CO2, i mai deixar-la encesa a les nits.