Una vegada millorada l’envolupant tèrmica, actuarem sobre els sistemes actius per a millorar l’eficiència energètica dels edificis d’habitatges. La calefacció i ACS són la principal despesa energètica d’un habitatge. El valor de referència del CTE-HE per a demanda de calefacció a Barcelona és de 28,3 KWh/m2 per a un habitatge en edifici plurifamiliar. El sector de l’edificació requereix més d’1/3 del consum global d’energia final a Espanya per a la seva producció i funcionament.
Per aconseguir la resolució completa de l’equació, hem de fer l’actuació conjunta. Primer reduim la demanda energètica, millorant l’envolupant tèrmica, i posteriorment analitzem el rendiment de les instal·lacions que donen cobertura a aquesta demanda. En aquest cas als sistemes i mesures de baix cost que podem complementar.
Actuacions de baix cost en calefacció i ACS
Els criteris i accions a desenvolupar per a reduir l’energia que consumeix un sistema de calefacció i ACS, i en conseqüència les seves emissions són els següents:
- Seleccionar sempre que sigui possible, fonts d’abastament d’energia renovable, o amb menors emissions de Co2, tant en la producció d’energia primària, com en el seu transport fins als punts de consum.
- Complementar amb autoconsum d’energia renovable produïda in situ, per reduir el transport d’energia des d’altres indrets. Hem d’aclarir que l’entrada en vigor del Real Decret d’Autoconsum, regula la producció d’electricitat mitjançant plaques solars fotovoltaiques i no les plaques termo-solars, que escalfen l’aigua directament.
L’electricitat que consumim a casa, és el resultat de la transformació d’alguna altra classe d’energia (química, mecànica, tèrmica…) en energia útil. La producció 1 Kwh d’electricitat genera 3 vegades més emissions que el gas natural, i incorpora molta més energia primària per generar-se. Una primera conclusió: L’electricitat ha de ser evitada com energia final per al condicionament tèrmic.
La instal·lació ideal seria un abastiment amb una cooperativa d’energia renovable com Som Energia, amb una caldera de baixa temperatura, o de condensació, mixta calefacció i ACS, un acumulador amb plaques termo-solars, recolzament amb alimentació de la xarxa de gas natural, i emissors de terra radiant o de baixa temperatura. Si no tenim això, haurem de treballar millorant el nostre equipament.
Baixa la temperatura de la caldera. Per cada 5ºC que baixem estalviarem un 5% d’energia. Normalment les calderes treballant a 70-80 ºC, i podem reduir la temperatura a 45ºC per a ACS i 55ºC per a calefacció. D’aquesta manera quan obrim les aixetes per aigua calenta les obrirem per la banda esquerra, i no pel mig com abans, evitant barrejar aigua freda per aconseguir la mateixa temperatura que ara, amb l’estalvi que això suposa. Deixar sempre tancada a la dreta-freda, per no obrir l’aigua calenta, sinó és realment necessari.
Purgar la instal·lació. Al principi de la temporada de fred, abans de posar en marxa la calefacció. El circuit ha d’estar parat, perquè l’aire quedi a la part alta del radiador. Quan un radiador no escalfa bé, no salta el termòstat, però la caldera segueix funcionant perquè no aconsegueix arribar a la temperatura programada, amb la despesa energètica que això comporta. Començar sempre pels radiadors més propers a la caldera. Una vegada purgats, comprovar la pressió de la caldera. Ha d’estar entre 1-2 bars, si no és així, obrir la clau de pas de la caldera, suaument per omplir el circuit, fins a arribar a la pressió adequada.
Radiadors. Qualsevol emissor de calefacció, ha d’estar col·locat en els punts més freds, normalment sota les finestres, D’aquesta manera amb la diferència de temperatura, es crea un corrent d’aire, augmentant la calor cedit per convecció. L’eficiència energètica d’un radiador mal ubicat a l’interior d’un habitatge pot reduir-se en un 30%. Aquesta mida també ajuda a evitar condensacions, per l’escalfament del parament interior, en els punts més sensibles, les finestres i els seus ponts tèrmics perimetrals. Per descomptat evitar qualsevol element que pugui interrompre la convecció i radiació de l’emissor, i encara menys col·locar roba per escalfar. Podem afegir una làmina reflectora de radiadors, per aprofitar la radiació de calor a la paret de suport.
Utilitzar perlitzadors a les aixetes. Són uns elements dispersors que barregen aire amb aigua, recolzant-se en la pressió i reduint d’aquesta manera el consum d’aigua, i conseqüentment l’energia necessària per obtenir l’aigua calenta. Normalment les aixetes subministren caudals de 14-17 l/min. Amb els perlitzadors ho podem limitar a 4-6 l/min. Amb pressions de 2,5 Kg/m3 es pot estalviar un 50% i amb 3,00 Kg/m3 o mes un 70%.
Preses d’ACS per a rentadota i rentavaixelles. Si em de fer canvis a la instal·lació d’aigua, preveurem preses d’aigua calenta a mes de la freda, per a electrodomèstics bitèrmics (equipats amb connexions d’igua freda i calenta) Els electrodomèstic bitèrmics prenen l’aigua freda directament de la xarxa, o la calenta procedent de la caldera de l’habitatge. Així al no escalfar l’aigua i rebre-la directament de la xarxa d’ACS, a part de reduir el temps de rentat, suposen un estalvi energètic del 30%, respecte a rentadores i rentavaixelles tradicionals.
Generació i emissió en un sol aparell. La producció de calor també pot realitzar-se amb energia elèctrica. En aquest cas l’escalfament es realitza a base de resistències. Els aparells generadors també poden ser calderes amb acumuladors. Dintre dels sistemes de generació de calor per electricitat estan els que combinen generació i emissió en un sol aparell: radiadors elèctrics de tarifa nocturna, convectors o radiadors d’oli. D’aquests el més eficients serien els radiadors elèctrics acumuladors. És un aparell molt senzill, que es compon d’una gran pedra amb molta inèrcia tèrmica, que s’escalfa amb unes resistències elèctriques, i després cedeix la calor lentament. En aquest cas s’hauria de contractar una discriminació horària amb la comercializadora d’electricitat per tal d’aprofitar l’avantatge econòmic.
Encara que l’aparell més eficient amb energia elèctrica és la bomba de calor, és una inversió elevada, que no entraria en el capítol de baix cost, però si decidim instal·lar un split, amb unitat exterior, hem de tenir en compte que en dies freds, pot congelar-se la unitat exterior. L’eficiència energètica instantània de la bomba de calor s’expressa mitjançant el COP, relació entre potència calorífica obtinguda i la potència necessària absorbida. Els valors de COP solen estar sobre 3,5, és a dir s’obtenen més de 3 vegades d’energia, de la que és subministra al sistema pel seu funcionament. Però solen ser amb alimentació elèctrica, i ja hem deduït la gran quantitat d’energia primària que es necessita per a la seva producció. Per establir el rendiment i eficiència energètica de cada sistema, hem de considerar les TEP (tones equivalents de petroli) utilitzades per a generar l’electricitat.
Molta gent relaciona el gas butà com quelcom antic i car, però el cert és que surt més a compte que qualsevol de les opcions amb electricitat. El preu d’una bombona de 12,5 Kg és de 12,89 €. Les estufes de gas es recomanen per a habitacions ben ventilades i de més de 20 m2, com salons, menjadors…, no es recomanen per a dormitoris, ni en espais <10 m2, ja que detectarien molt rapidament alta concentració de CO2, i s’apagarien. Però ens permet alliberar la demanda de potència elèctrica, en cas que volguessin abaixar-nos la potència contractada. Una estufa de gas butà és molt assequible, però hem de mantenirla a una distància de seguretat de 50 cm, respecte de cortines o mobles, i allunyada de material inflamables. Ventilar l’habitació per disipar la concentració de CO2, i mai deixar-la encesa a les nits.