El certificat energètic de l’habitatge o l’edifici, quantifica l’eficiència energètica de l’immoble. L’edificació jugarà un paper cada vegada més important en el nou model energètic basat en l’empoderament del ciutadà, passant d’element passiu, a generador d’estalvi energètic i agent actiu productor. Serà a l’edifici on s’integrarà la producció d’energia distribuïda amb energies renovables, on es podrà fer efectiu l’autoconsum. Un canvi de model des de l’oligopoli dels combustibles fòssils, a l’eficiència energètica en xarxa descentralitzada, amb energia renovable disponible a qualsevol punt del planeta.
La generació de la nova habitabilitat en un entorn de reducció d’emissions depèn de la continua evolució de l’edificació des de l’actual situació d’emissor de GEH passant a un sector “zero emissions” i a l’última instància un sector imbornal de GEH.
Tot i això ni propietaris ni usuaris donen molta importància encara al certificat energètic, o a la qualificació de l’etiqueta energètica, tot i que afecta, i molt a les seves butxaques. Per als propietaris es tradueix en un major valor de l’actiu, i per als usuaris, una millora en l’estalvi de les factures energètiques, i del benestar de la llar, fan que es pugui rendibililitzar en diners i salut. Avui dia encara existeix un desconeixement sobre la informació que proporciona el certificat energètic i per a que serveix. Pocs son els inquilins que demanen per la qualificació a l’arrendar. La seva gran preocupació es la renda.
La despesa energètica en un habitatge amb etiqueta G costa 2.500 euros a l’any, abastir un habitatge A suposa 200 €. En el cas d’un immoble E, qualificació no molt difícil d’assolir, serien 1.200 euros anuals. Es molt important que les administracions emprenguin polítiques de conscienciació, informant de la importància de l’estalvi energètic.